Setè dia o quart, depèn com es miri
He decidit començar-te, perquè segurament m'ajudaràs a passar les hores. Som quatre. El pis és petit, però amb una terrassa prou gran. No tenim gos ni gossa. Així que portem aquests dies tancats, aïllats des de divendres -que ja no hi va haver cole-, i totalment confinats, des de dilluns. Entre divendres i dilluns, els nostres contactes amb la gent i el món van ser mínims i es podrien traçar si calgués. Vam fer una passejada al dia pels camins que envolten aquest poble. I caminant, vaig veure el meu primer pip-para-pip de la temporada. Un alè de vida que demostra que la primavera hi és i que la natura avança. No deixo de pensar en quin collons de món ens ha tocat viure. Un món que de la nit al dia es capgira i en la que uns incompetents han de prendre decisions per les quals no estan preparats. Estem venuts a la sort de l'atzar i la fragilitat del nostre món ideal que pensàvem infinit, ara és a la corda fluixa mirant de no fer que tot s'esmicoli. Avui sento que es