Setè dia o quart, depèn com es miri
He decidit començar-te, perquè segurament m'ajudaràs a passar les hores.
Som quatre. El pis és petit, però amb una terrassa prou gran.
No tenim gos ni gossa.
Així que portem aquests dies tancats, aïllats des de divendres -que ja no hi va haver cole-, i totalment confinats, des de dilluns.
Entre divendres i dilluns, els nostres contactes amb la gent i el món van ser mínims i es podrien traçar si calgués.
Vam fer una passejada al dia pels camins que envolten aquest poble.
I caminant, vaig veure el meu primer pip-para-pip de la temporada. Un alè de vida que demostra que la primavera hi és i que la natura avança.
No deixo de pensar en quin collons de món ens ha tocat viure. Un món que de la nit al dia es capgira i en la que uns incompetents han de prendre decisions per les quals no estan preparats.
Estem venuts a la sort de l'atzar i la fragilitat del nostre món ideal que pensàvem infinit, ara és a la corda fluixa mirant de no fer que tot s'esmicoli.
Avui sento que escric l'inici d'una història de ficció que, si un dia hagués volgut inventar, m'hauria semblat una bestiesa difícil de creure. I si tanco els ulls i els torno a obrir, com si busqués despertar, me n'adono que no, que tot això està passant.
La interconnexió que tenim ens fa rebre missatges que potser preferiríem no haver escoltat. Com el testimoni d'una metgessa de la comunitat de Madrid que grava un àudio desesperada per les calamitats i el descontrol que veu a diari. I tot i així, no li queda una altra que tornar a currar per mirar de seguir salvant vides i ajudar la gent que ho necessita.
Indignada, preocupada, neguitosa, amb ganes de dir moltes bestieses a tota la gent que mana. Amb por pel que vagi passant.
Ens estem acostumant a que les nostre vides canviïn a cada estona que passa.
La natura posa en jaque el nostre sistema i, com sol passar, els humans ens creiem més llestos que ningú.
Àpali doncs, a punt de sortir a aplaudir a totes les grans persones que s'ho juguen tot en aquests dies perquè el puto sistema segueixi funcionant.
Ara, més que mai, ànims i salut per a tots!
Som quatre. El pis és petit, però amb una terrassa prou gran.
No tenim gos ni gossa.
Així que portem aquests dies tancats, aïllats des de divendres -que ja no hi va haver cole-, i totalment confinats, des de dilluns.
Entre divendres i dilluns, els nostres contactes amb la gent i el món van ser mínims i es podrien traçar si calgués.
Vam fer una passejada al dia pels camins que envolten aquest poble.
I caminant, vaig veure el meu primer pip-para-pip de la temporada. Un alè de vida que demostra que la primavera hi és i que la natura avança.
No deixo de pensar en quin collons de món ens ha tocat viure. Un món que de la nit al dia es capgira i en la que uns incompetents han de prendre decisions per les quals no estan preparats.
Estem venuts a la sort de l'atzar i la fragilitat del nostre món ideal que pensàvem infinit, ara és a la corda fluixa mirant de no fer que tot s'esmicoli.
Avui sento que escric l'inici d'una història de ficció que, si un dia hagués volgut inventar, m'hauria semblat una bestiesa difícil de creure. I si tanco els ulls i els torno a obrir, com si busqués despertar, me n'adono que no, que tot això està passant.
La interconnexió que tenim ens fa rebre missatges que potser preferiríem no haver escoltat. Com el testimoni d'una metgessa de la comunitat de Madrid que grava un àudio desesperada per les calamitats i el descontrol que veu a diari. I tot i així, no li queda una altra que tornar a currar per mirar de seguir salvant vides i ajudar la gent que ho necessita.
Indignada, preocupada, neguitosa, amb ganes de dir moltes bestieses a tota la gent que mana. Amb por pel que vagi passant.
Ens estem acostumant a que les nostre vides canviïn a cada estona que passa.
La natura posa en jaque el nostre sistema i, com sol passar, els humans ens creiem més llestos que ningú.
Àpali doncs, a punt de sortir a aplaudir a totes les grans persones que s'ho juguen tot en aquests dies perquè el puto sistema segueixi funcionant.
Ara, més que mai, ànims i salut per a tots!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada